BLOG‎ > ‎

VIAJE AL BLANCO al CEB

29 de nov. 2014, 2:04 publicada per Jordi Canal-Soler   [ actualitzat el 29 de nov. 2014, 2:05 ]
VIAJE AL BLANCO al CEB
Dijous passat vaig presentar l'expedició ÚLTIM GRAU AL POL NORD al Centre Excursionista de Badalona, amb ple total a la sala i un públic entusiasta que va allargar fins a una hora i mitja l'acte amb multitud de preguntes sobre l'Àrtic.
Després em van fer una curta entrevista:

Què impulsa un home a viatjar fins el Pol Nord? I què té el Pol Nord que atrau tant?
El Pol Nord representa l’anhel humà de la recerca i l’exploració. Durant segles va ser aquella taca blanca, la Terra incògnita dels mapes, que va atreure centenars d’exploradors amb un sol objectiu: arribar-hi. No importava si no hi havia res, l’important era poder-hi posar un peu humà.
Cent anys després que Peary el trepitgés per primer cop, per a mi va representar el compliment d’un somni d’infantesa. Havia llegit molt sobre el tema, i volia sentir en la meva pròpia pell les sensacions d’aquells exploradors que van perseguir també els seus somnis.

Aquesta expedició es prepara de manera diferents a les altres?
Totes les expedicions requereixen dues coses: preparació i il•lusió. La del Pol Nord, com totes les altres, segueix necessitant-ho. Això sí: cal estar més entrenat, portar més roba, combustible i menjar i, sobretot, anar mentalitzat que hi passaràs fred.

Et va sorprendre res durant l'expedició?
Sobretot em va sorprendre la variabilitat del paisatge. Pensava que m’hi trobaria una gran placa de glaç plana i monòtona, i vaig descobrir que el gel s’obria creant canals d’aigua o entrexocava aixecant murs de glaç que donaven a l’entorn un paisatge sempre canviant com un laberint per on havíem d’anar buscant el nostre camí.

Tornaries a viatjar al Pol Nord? Per què?
De l’expedició en guardo molts bons records, però sóc conscient que és un viatge d’un cop a la vida. El món és massa gran per a no provar d’anar a altres llocs nous abans de repetir.

Després del Pol Nord, els altres viatges o expedicions t'han sorprès igual o han perdut "encant"?
Tot i que el Pol Nord és potser de les expedicions més extremes que he fet, no treu mèrit a la resta de viatges. A tot arreu, independentment de la llunyania o l’exotisme que desprengui el destí, hi ha coses interessants per a veure, gent de qui aprendre i llocs amb encant per a descobrir.